El grup que denuncia la mort de Yassir ha trobat els mateixos problemes que ‘Ciutat Morta’

EL VENDRELL | REDACCIÓ.

El ressò que ha tingut el documental Ciutat Morta (emès dissabte passat pel Canal 33 i que va tenir 569.000 espectadors i un 20% de share) ha fet aflorar la denúncia dels afectats, familiars i amics pel cas que va succeir el 2006 a Barcelona, conegut com a 4F. Però també ha posat en qüestió la manera en què jutges, polítics i mitjans de comunicació actuen davant de casos en què es denuncien abusos policials.

Una d’aquestes altres “ciutats mortes” és el Vendrell. Des que es va saber que un jove de la ciutat, Yassir el Younoussi, havia mort a la comissaria dels Mossos d’Esquadra el 31 de juliol de 2013 en circumstàncies poc clares, es va crear el Grup de Suport Justícia x Yassir per tal de demanar que s’aclarissin les causes de la mort (la versió oficial diu que va morir per elevat consum de cocaïna, però l’autòpsia ho contradiu i hi ha un vídeo que mostra que el van tenir 38 minuts lligat a la cel·la de boca terrossa amb un casc integral del revés, i que aleshores el van trobar mort).

Des de fa un any i mig que aquesta plataforma ha fet mobilitzacions, campanyes de denúncia de la situació i actes públics. Però el cas ha tingut molt poca transcendència més enllà de notícies a mitjans locals i del seguiment que n’hem fet des de Xarxa Penedès i mitjans alternatius barcelonins. I el passat mes de novembre la jutgessa el va arxivar.

Arran del ressò de Ciutat Morta, hem volgut tornar a parlar amb el Grup de Suport per saber què en pensen del rebombori que ha causat el documental, les dificultats que han tingut per donar a conèixer el cas i què volen fer per aconseguir que es reobri.

Com valoreu el ressò que ha tingut Ciutat Morta?

Coneixem el cas des del principi, i hem participat a moltes de les mobilitzacions que des de llavors s’han anat convocant per denunciar-lo. És clar que hem de valorar positivament el ressò que ha tingut l’emissió del documental per TV3, però una noia s’ha suïcidat i uns joves han estat torturats i empresonats. Mai no podrem deixar de sentir ràbia i impotència: res del que es faci a partir d’ara, si és que les declaracions de bones intencions van més enllà de la hipocresia habitual, no podrà canviar el que han fet la policia, la Justícia i els polítics, Res no podrà esborrar la lliçó que ens deixa, perquè sabem que forma part de la seva raó de ser.

Al cas del 4F els ha costat molt arribar a tenir tant ressò. Vosaltres quines dificultats heu tingut per donar a conèixer el cas Yassir?

Com es veu a Ciutat Morta, el cas del 4F no ha tingut cap repercussió penal sobre els policies artífexs del muntatge. Els policies han estat condemnats perquè es van equivocar de negre: Yuri Jardine era fill d’un diplomàtic. En certa manera, la Patricia, el Rodrigo i els altres inculpats també eren, per la Justícia, pels polítics i pels policies, negres: precàries, “d’estètica okupa”, “sudaques”. En definitiva, pàries. I en el cas del Yassir, ell era el pària perfecte: marroquí en una ciutat en què quasi el 20% dels vots és per PxC (Plataforma per Catalunya). I, a més, un marroquí que no callava, que havia aparegut en un vídeo de la cadena Al Jazeera denunciant la pressió policial que rep la comunitat marroquina del Vendrell. Un marroquí que no abaixava el cap quan la policia el registrava arbitràriament pel carrer. Un “moro” que feia nosa. En certa manera, les dificultats que hem tingut són les mateixes que van permetre que una cosa així passés al Vendrell sense que tingués cap ressò. De fet, nosaltres ens vam assabentar de la mort de Yassir uns mesos més tard, després del cas de Juan Andrés Benítez, que és quan el pare de Yassir es va posar en contacte amb els moviments socials.

Un dels nostres objectius principals ha estat, des del principi ara fa un any i mig, que es reconegués el cas, que la gent sabés què havia passat. Hem aconseguit que el recullin els informes anuals d’Amnistia Internacional i de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, hem fet xerrades arreu, manifestacions i concentracions. Però, en l’àmbit local, topem amb un racisme que està profundament arrelat i que abasta tota la societat vendrellenca: el de les que es volen vendrellenques de tota la vida i el de les que vénen de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Sabeu què ha passat als vuit policies imputats?

Els mossos que van ser imputats inicialment continuen tots de servei. Però ja no estan al Vendrell, els han traslladat a altres comissaries del camp de Tarragona. Això és aterrador perquè exemplifica que es considera que la feina d’aquests mossos va estar ben feta, i això conté un element de categorització del valor de les vides de les persones que és esgarrifós.

Dieu que continuen de servei però que els han traslladat. Com interpreteu aquests trasllats? Penseu que tenen a veure amb la mort de Yassir?

Ens agradaria pensar que ho han fet per respecte a familiars i amics de Yassir, però tenint en compte que ni tan sols han donat el condol, no pensem que sigui per això. Més aviat ho veiem com una manera de reconèixer que el que li va passar a Yassir no va ser “que el Yassir s’ha mort sol”, que és el que li van dir al pare quan va anar a comissaria.

Per tant, amb els trasllats, d’alguna manera us estan donant la raó que alguna cosa no es va fer ben feta.

Sí, totalment.

El passat mes de novembre la jutgessa va decidir arxivar el cas. Us plantegeu actuacions per intentar que es reobri?

S’ha presentat un recurs per reobrir el cas, perquè es considera que la fiscalia no l’ha investigat. Des del carrer continuarem fent coses.

El documental Ciutat Morta deixa en qüestió el paper de l’Ajuntament de Barcelona. Quina ha estat la postura de l’Ajuntament del Vendrell al llarg de tot el cas Yassir?

L’Ajuntament del Vendrell no ha fet res. Ha callat en tot moment. Ni tan sols ha donat el condol a la família. Un silenci que només entenem com a còmplice.

ACTUALITAT DEL CAS

Justícia x Yassir ha presentat recurs per la reobertura del cas

EL VENDRELL | REDACCIÓ.

El passat mes de novembre, la jutgessa va decidir arxivar el cas després de denegar proves fonamentals que va presentar l’advocat de la família i sense que hi hagués hagut investigació per part de la Fiscalia.

Però el Grup de Suport va denunciar la injustícia de no tirar endavant el judici, i va recordar que, tot i que la jutgessa considerés que la cocaïna trobada al cos del jove vendrellenc era la causa de la mort, l’autòpsia havia revelat que la quantitat de droga al cos de Yassir (0,38 mg per litre) no arribava a la quantitat que es pot considerar tòxica (0,5 mg/l) i molt menys mortal (1mg/l).

A més, la família, l’advocat i el Grup de Suport han remarcat sempre que hi ha un vídeo en què es veu com van retenir Yassir dins de la cel·la. A la retenció, el van lligar amb corretges de braços i cames, el van obligar a estar de boca terrossa i li van posar un casc integral de motorista al cap del revés. En total, van ser 38 minuts de retenció, 10 dels quals amb sis policies a sobre. El van deixar retingut d’aquesta manera a la cel·la sol, i quan al cap d’uns minuts un policia va entrar, Yassir era mort. La gent que demana justícia pel jove mort, consideren que és precisament aquesta manera com el van retenir la causa de la mort del vendrellenc (els protocols dels Mossos fixen un màxim de 30 minuts per retencions de detinguts en cel·les).

És per tot això que continuen exigint que s’investigui i han presentat un recurs perquè es reobri el cas.

(Notícia original a Xarxa Penedès: http://xarxapenedes.cat/el-grup-que-denuncia-la-mort-de-yassir-ha-trobat-els-mateixos-problemes-que-el-cas-explicat-a-ciutat-morta/)

Anuncis

Comunicat del Grup de Suport Justícia x Yassir sobre l’arxiu del cas

El cas Yassir, arxivat

Us imagineu un lloc on vas pel carrer un dia d’estiu al matí i arbitràriament et detenen, se t’enduen a comissaria i ja no en surts viu mai més? Us imagineu a més que els policies que se t’han emportat, que t’han lligat a una llitera amb set corretges, que t’han posat un casc i que se t’han estat a sobre deixant-te agonitzar durant més de mitja hora ni tan sols van a judici? Doncs bé: aquest lloc es diu Vendrell, aquests policies, per desgràcia, no ho sabem, i el noi no ets tu, ni jo, ni es deia Joan, ni Albert, sinó Yassir.

Fa més d’un any que el Yassir va morir, i ni des de la defensa lletrada ni des del grup de suport, res del que hem fet (perquè la gent conegués els fets, per denunciar-los mitjançant mobilitzacions, xerrades o publicacions) no ha servit.

Com deien els mitjans fa uns dies, la jutgessa que instruïa el cas ha decidit arxivar-lo perquè els mossos han fet bé la seva feina. Haurem d’assumir, doncs, que la feina dels mossos és la brutalitat. D’això se’n diu feina ben feta? És feina ben feta silenciar dades de l’autòpsia i no tenir cap respecte pel Yassir ni per les persones properes?

Aquí fins i tot els mitjans -tergiversant i ometent els fets- i les institucions, que ni tan sols no han donat el condol a la família, han fet bé la seva feina i han deixat clar que els mossos tenen una impunitat total, que la vida d’un noi de barri precaritzat gràcies a les polítiques del consistori, la vida d’un noi marroquí, no val, no és important. La seva mort no genera escàndol, ni alarma. N’hi ha prou de seguir la burda estratègia de pintar-lo com un drogoaddicte.

En aquest punt, la intenció de deixar el cas en l’oblit implica reconèixer una lliçó terrible, inadmissible. Perquè si aquests fets queden impunes, haurem d’admetre que a qualsevol veí o veïna, amic, amiga o familiar li poden fer el que la policia va fer al Yassir el juliol de 2013. Voleu viure en un indret així? Nosaltres no. Seguirem lluitant, seguirem insistint, seguirem repetint que volem justícia per al Yassir!

No a l’arxivament del cas!
Prou racisme, prou impunitat, prou manipulació!
Yassir El Younoussi, ni oblit ni perdó!

Més info sobre el cas (en PDF): LA MORT D’EN YASSIR EL YOUNOUSSI: CRONOLOGIA D’UNA INJUSTÍCIA

 

TRENCANT EL SILENCI

El 31 de juliol de l’any 2013, Yassir el Younoussi mor a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del Vendrell. Va ser la primera mort sota custòdia policial d’aquell any a Catalunya, però no va ser fins al novembre, un mes després de la mort de Juan Andrés durant una actuació al barri barceloní del Raval, que el cas va començar a sortir a la llum pública. Són quasi cent eloqüents dies en què, com si no passés res, havíem seguit amb la nostra vida sense saber que a la comissaria del Baix Penedès havia mort un veí nostre. Cent dies consentint el silenci.
Ara no callem. A poc a poc, i malgrat la indiferència general, anem trencant el silenci i fent que el cas del

Yassir el Younoussi es conegui i reconegui. Fa uns dies es va publicar el darrer informe anual de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, on es recull, entre d’altres casos, el d’aquell matí d’estiu al Vendrell, una mort que s’emmarca en una política repressiva intensa i acarnissada que ha donat com a macabre resultat 47 defuncions sota custòdia o durant operatius policials a tot l’Estat espanyol.

No podem seguir silenciant aquests fets. És significatiu que costi tant de parlar de la mort d’en Yasir, però encara ho és més el fet que hagi aparegut en l’informe de la CPT perquè, tristament, ens dóna la raó. El dolor serà el mateix i és possible que hi hagi la mateixa poca voluntat política de tractar el seu cas amb sinceritat, dignitat i respecte. Però és un nou punt de partida a tenir present; potser alguna pregunta trobarà resposta, potser no caurà en l’oblit i potser podrem obrir una escletxa en aquest mur de silencis. Les coses es diuen pel seu nom, encara que sigui a poc a poc.

Seguirem parlant-ne i el seguirem recordant.

Yassir el Younoussi, ni oblit ni perdó. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Grup de suport Justícia x Yassir

INSISTIM: ‬NO ENS DEIXAREM INTIMIDAR!

Com vam fer públic en un comunicat l’abril passat, ‬un company del Grup de Suport Justícia x Yassir, ‬va rebre, ‬en un bar del Vendrell, ‬amenaces i insults per part d’uns agents de ‬Mossos d’Esquadra vestits de paisà. ‬Els agents es van fixar en el nostre company, ‬Mohamed Bentieb, ‬perquè s’havia significat públicament en diferents activitats organitzades des del Grup de Suport i també des del col·lectiu antirepressiu Rereguarda en Moviment per denunciar el cas ‬d’en ‬Yassir i els abusos policials sistemàtics que pateix la comunitat magribina vendrellenca i la política ‬de ‬racisme institucional que es porta a terme a la capital del Baix Penedès. ‬Això explica amb força claredat per què els Mossos van posar el nostre company en el punt de mira ‬,i seguint en aquesta línia, ‬és clar que aquesta situació no és gratuïta i que els insults o les amenaces tenien la intenció evident d’intimidar-lo o de provocar-lo.

A més de condemnar públicament aquests fets, ‬els serveis jurídics de Rereguarda en Moviment i del Grup de Suport ‬vam presentar una denúncia als Jutjats contra els Mossos d’Esquadra per amenaces i injúries, ‬tipificades com a faltes. ‬Això no obstant, com ve essent habitual en assumptes com aquests, qui declararà com a imputat per aquells fets és en Mohammed, a l’espera que el Jutjat d’Instrucció consideri si fa declarar els agents també com a denunciats. La declaració serà el proper dia 28 de maig, en un procediment en què en Mohamed ha estat denunciat per amenaces a un agent de l’autoritat i obstrucció a la justícia. ‬És sorprenent ‬i incomprensible ‬que un membre d’un col·lectiu que exigeix justícia, ‬en aquest cas per la mort d’en Yassir a mans dels Mossos d’Esquadra, ‬sigui denunciat per obstrucció a la justícia, ‬i ‬que ho sigui, ‬precisament, ‬per un cos que és al punt de mira per l’esmentada mort.

Entenem que tot plegat segueix una lògica que pretén reprimir qualsevol persona que, ‬com en Mohamed, ‬estigui disposada a ‬lluitar contra la impunitat i per ‬denunciar els abusos policials. ‬Ens volen tancades a casa, ‬callades, ‬submises i soles, ‬però nosaltres seguirem sortint per trobar-nos, ‬per parlar, ‬per organitzar-nos i per ‬cridar exigint una justícia que ens prenen cada dia.

SI ENS TOQUEN A UN ENS TOQUEN A TOTS!

* Assemblea d’Aturades del Baix Penedès * Ateneu Arbocenc * Ateneu Popular la Sala de Baix * Ateneu Popular la Trinxera – Arran * Candidatura d’Unitat Popular del Vendrell * Grup de Suport Justícia x Yassir * Federació Comarcal CGT Baix Penedès * Confederació General del Treball de Catalunya * Rereguarda en Moviment * La Ruda. Col·lectiu Antipatriarcal del Baix Penedès *

‬El Vendrell (‬Baix Penedès)‬, ‬26 de maig de ‬2014

(Comunicat en PDF)