Justícia pel Juan Andrés

Comunicat en suport de la Campanya Justícia Juan Andrés

Avui hem tornat a recordar en Yassir el Younoussi. De fet mai no l’hem oblidat; hi pensem cada dia quan sortim als carrers del Vendrell, hi pensem sempre que s’apropa el Ramadà i cada any quan arriba el mes juliol, hi pensem en cada un dels casos de repressió i d’impunitat. Però avui hem tornat a recordar-lo perquè era un dia important per a les persones properes i estimades del Juan Andrés Benítez, per a la seva memòria i la seva dignitat.

Avui ens hem topat altre cop amb els murs del sistema, amb un més dels engranatges que el fan funcionar. Agradi o no agradi, en casos tant importants políticament i humanament com el del Juan Andrés, qualsevol omissió, qualsevol intent de portar-lo a una mala entesa neutralitat, significa una nova agressió. La decisió i la postura presa per la ACDDH la sentim, i la sentim com una agressió més a les que ja hi havia. Una agressió al Juan Andrés, al seu entorn, als moviments socials solidaris; hem sentit que ens tornaven a tocar i que si toquen a una ens toquen a totes.

Nosaltres sabem el que significa no poder aconseguir proves crucials com els enregistraments de les càmeres de vigilància de la comissaria dels Mossos. Nosaltres sabem de la impotència de les familiars i del grup de suport davant la connivència judicial davant la impunitat policial. Nosaltres sabem del dolor i la ràbia, i pensem que les veïnes del Raval i les persones que han estat lluitant per a que es faci justícia, deuen sentir ara el mateix dolor.

No pot ser d’una altra manera tenint al davant uns assassins confessos, confessos per conveniència, condemnats a fer un simple curset. No pot ser d’una altra manera davant de la facilitat amb què en un moment han aconseguit gairebé enfonsar tota la lluita.
No pot ser d’una altra manera havent de suportar el somriure d’un advocat que no destaca precisament pel seu passat demòcrata.

No podem sinó fer arribar a totes les que ara ho necessiten una abraçada enorme i solidària, no podem fer res més que compartir el dolor i la ràbia. No podem fer res més que subscriure el manifest del grup de suport Justícia Juan Andrés, que és la veu que hem d’escoltar i a la que hem de donar el màxim suport.

Si toquen a una ens toquen a totes
Justícia pel Juan Andrés Benítez
Justícia pel Yassir El Younoussi
Prou impunitat, prou brutalitat!

GRUP DE SUPORT JUSTÍCIA x YASSIR

El Vendrell (Baix Penedès), 9 de maig del 2016

—-

Deixem l’enllaç del manifest i de les notícies dels fets de les últimes hores:

https://juanandresbenitez.wordpress.com/2016/05/09/convocatoria-justiciajuanandres-avui-a-les-1930h-al-carrer-aurora-prouimpunitat-proubrutalitat/
https://directa.cat/condemnats-pero-al-carrer

img_0266

Anuncis

YASSIR: NI T’OBLIDEM, NI ELS PERDONEM (#2AnysSenseYassir)

YASSIR: NI T’OBLIDEM, NI ELS PERDONEM

Comunicat de JUSTÍCIA x YASSIR en el segon aniversari de la seva mort

Cada juliol, des de l’any 2013, insistim que trobem a faltar en Yassir el Younoussi. I no ens cansarem de dir-ho. Avui, ja farà dos anys que en Yassir, el nostre veí, va trobar la mort a mans dels Mossos d’Esquadra, concretament a les garjoles de la comissaria del Vendrell i sota la seva custòdia. Són molts dies i mesos sense ell. A la seva família i a les persones que l’estimaven encara els manquen moltes coses a part d’en Yassir, que -malauradament- ja no tornarà.

Els manquen mostres de tristesa, condol i suport. No oblidem que el Yassir era un vendrellenc que no va sortir viu de les dependències de la comissaria, i, per tant, com a veí es mereix la mateixa dedicació, tristesa i respecte que qualsevol altre. Aquesta manca de tacte, de consideració i de respecte ens fa pensar que l’aparent i mesquí oblit es basa en el fet que la víctima es diu Yassir (i no Pere o Andreu) i és d’un barri precari.

En Yassir el van detenir de manera totalment arbitrària. Se’l van emportar, el van lligar amb set corretges durant 38 minuts, li van posar un casc integral del revés, van pujar a sobre seu i el van deixar allà, agonitzant. Això té pocs noms, i un d’ells és brutalitat.

El passat dia 6 de juliol, els serveis jurídics que porten l’acusació per part de la família El Younoussi van rebre la trista notícia de l’arxiu definitiu del cas. Aquest arxiu s’efectuà després que la familia hagués presentat un recurs a l’Audiència Provincial per tal que instés els Jutjats del Vendrell a reconsiderar la fase d’instrucció, durant la qual es van evidenciar diverses irregularitats processals. Durant la instrucció del cas tots els intents per part de la família i el grup de suport per a visualitzar la impunitat del cas han resultat en constants despropòsits, com no admetre proves importants o dos arxius del procediment, aquest últim definitiu.

La interlocutòria de l’Audiència Provincial 309/2015, de 6 de juliol, fa referència als registres fets al Yassir, en els quals no es va trobar cap mena de substància estupefaent. Després fa referència a les autolesions que al·legaven els mossos i que posteriorment l’autòpsia descartava de forma taxativa en no tenir cap mena de cop ni marca al cos.

Així mateix, les instàncies judicials no veuen cap mena de responsabilitat en haver deixat al Yassir emmordassat amb 7 corretges, un casc integral i sense cap mena de vigilància durant 11 dels 38 minuts que va romandre immobilitzat. Tampoc en haver excedit en 8 minuts els protocols de reducció del propi cos repressiu.

Per si no fos prou la poca vergonya per uns i la impunitat dels altres, cal dir que la primera proposta d’arxiu que va ratificar l’Audiència Provincial de Tarragona, la va fer amb una burda còpia calcada i literal de la resolució del Jutjat del Vendrell. La justícia ordinària tampoc no veu indicis de criminalitat en una detenció després de la qual el detingut surt mort de la comissaria.Tot molt normal.

Aquest cas, el del Yassir, resulta sagnant perquè hi ha una persona morta, una família destrossada, un veïnat tocat. Però també perquè posa de manifest fins a on arriben els tentacles del racisme: l’omissió i el silenci institucional, mediàtic i general davant d’una mort en circumstàncies obscures. Aquesta impunitat punyent de saber que el que no es diu no existeix i que hi ha persones que tenen diferents tractes en vida i també en el moment de la mort. Aquesta és la cara més cruel del racisme i de la brutalitat, de la impunitat i de la indiferència: la normalització del dolor i de les relacions desiguals i injustes.

Però no es pot amagar el que resulta evident i que la mort d’en Yassir posa de manifest: el Vendrell no és per a totes, el Vendrell té massa persones que es tapen les vergonyes. I això resulta com a mínim preocupant, sobretot mentre deixem que això continuï essent així.

Dos anys després de la mort d’en Yassir la família espera alguna mostra de condol per part de l’Ajuntament del Vendrell, la qual encara a dia d’avui no ha arribat, per la manca de sensibilitat de les “elits” municipals. A uns partits no els importa gaire, o més aviat gens, perquè era un noi d’origen marroquí, i a sobre, la seva mort els ha servit per criminalitzar el conjunt de la comunitat magrebina del municipi i de la comarca. D’altres miren com si fos un dany col·lateral de la precarietat i de la falta de polítiques socials actives, i només s’han dedicat a ignorar el cas. I com no, els que més, els que ostentaven els càrrecs més destacables, aquests ni podien ni es volien posicionar en contra dels mateixos que manaven a la conselleria d’Interior, que ja vam veure com van caure per escàndols semblants a la vista de tothom (l’assasinat d’en Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona).

Tot plegat no és falta de voluntat política, com se sol dir en altres terrenys, és una manca d’humanitat que ratlla el menyspreu a tota una família, als seus amics, a la comunitat i com a tal als veïns. És a dir, a tots els vendrellencs i vendrellenques. I això ens fa preguntar-nos de nou si, en cas que en Yassir no hagués estat d’origen marroquí, tots i totes hauríem fet el mateix.

Com cada any, no ens resignem a oblidar en Yassir.
Com cada any, Yassir el Younoussi, ni oblit ni perdó.

GRUP DE SUPORT JUSTÍCIA x YASSIR
El Vendrell (Baix Penedès), 31 de juliol de 2015

Comunicat del Grup de Suport Justícia x Yassir sobre l’arxiu del cas

El cas Yassir, arxivat

Us imagineu un lloc on vas pel carrer un dia d’estiu al matí i arbitràriament et detenen, se t’enduen a comissaria i ja no en surts viu mai més? Us imagineu a més que els policies que se t’han emportat, que t’han lligat a una llitera amb set corretges, que t’han posat un casc i que se t’han estat a sobre deixant-te agonitzar durant més de mitja hora ni tan sols van a judici? Doncs bé: aquest lloc es diu Vendrell, aquests policies, per desgràcia, no ho sabem, i el noi no ets tu, ni jo, ni es deia Joan, ni Albert, sinó Yassir.

Fa més d’un any que el Yassir va morir, i ni des de la defensa lletrada ni des del grup de suport, res del que hem fet (perquè la gent conegués els fets, per denunciar-los mitjançant mobilitzacions, xerrades o publicacions) no ha servit.

Com deien els mitjans fa uns dies, la jutgessa que instruïa el cas ha decidit arxivar-lo perquè els mossos han fet bé la seva feina. Haurem d’assumir, doncs, que la feina dels mossos és la brutalitat. D’això se’n diu feina ben feta? És feina ben feta silenciar dades de l’autòpsia i no tenir cap respecte pel Yassir ni per les persones properes?

Aquí fins i tot els mitjans -tergiversant i ometent els fets- i les institucions, que ni tan sols no han donat el condol a la família, han fet bé la seva feina i han deixat clar que els mossos tenen una impunitat total, que la vida d’un noi de barri precaritzat gràcies a les polítiques del consistori, la vida d’un noi marroquí, no val, no és important. La seva mort no genera escàndol, ni alarma. N’hi ha prou de seguir la burda estratègia de pintar-lo com un drogoaddicte.

En aquest punt, la intenció de deixar el cas en l’oblit implica reconèixer una lliçó terrible, inadmissible. Perquè si aquests fets queden impunes, haurem d’admetre que a qualsevol veí o veïna, amic, amiga o familiar li poden fer el que la policia va fer al Yassir el juliol de 2013. Voleu viure en un indret així? Nosaltres no. Seguirem lluitant, seguirem insistint, seguirem repetint que volem justícia per al Yassir!

No a l’arxivament del cas!
Prou racisme, prou impunitat, prou manipulació!
Yassir El Younoussi, ni oblit ni perdó!

Més info sobre el cas (en PDF): LA MORT D’EN YASSIR EL YOUNOUSSI: CRONOLOGIA D’UNA INJUSTÍCIA

 

TRENCANT EL SILENCI

El 31 de juliol de l’any 2013, Yassir el Younoussi mor a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del Vendrell. Va ser la primera mort sota custòdia policial d’aquell any a Catalunya, però no va ser fins al novembre, un mes després de la mort de Juan Andrés durant una actuació al barri barceloní del Raval, que el cas va començar a sortir a la llum pública. Són quasi cent eloqüents dies en què, com si no passés res, havíem seguit amb la nostra vida sense saber que a la comissaria del Baix Penedès havia mort un veí nostre. Cent dies consentint el silenci.
Ara no callem. A poc a poc, i malgrat la indiferència general, anem trencant el silenci i fent que el cas del

Yassir el Younoussi es conegui i reconegui. Fa uns dies es va publicar el darrer informe anual de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, on es recull, entre d’altres casos, el d’aquell matí d’estiu al Vendrell, una mort que s’emmarca en una política repressiva intensa i acarnissada que ha donat com a macabre resultat 47 defuncions sota custòdia o durant operatius policials a tot l’Estat espanyol.

No podem seguir silenciant aquests fets. És significatiu que costi tant de parlar de la mort d’en Yasir, però encara ho és més el fet que hagi aparegut en l’informe de la CPT perquè, tristament, ens dóna la raó. El dolor serà el mateix i és possible que hi hagi la mateixa poca voluntat política de tractar el seu cas amb sinceritat, dignitat i respecte. Però és un nou punt de partida a tenir present; potser alguna pregunta trobarà resposta, potser no caurà en l’oblit i potser podrem obrir una escletxa en aquest mur de silencis. Les coses es diuen pel seu nom, encara que sigui a poc a poc.

Seguirem parlant-ne i el seguirem recordant.

Yassir el Younoussi, ni oblit ni perdó. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Grup de suport Justícia x Yassir

INSISTIM: ‬NO ENS DEIXAREM INTIMIDAR!

Com vam fer públic en un comunicat l’abril passat, ‬un company del Grup de Suport Justícia x Yassir, ‬va rebre, ‬en un bar del Vendrell, ‬amenaces i insults per part d’uns agents de ‬Mossos d’Esquadra vestits de paisà. ‬Els agents es van fixar en el nostre company, ‬Mohamed Bentieb, ‬perquè s’havia significat públicament en diferents activitats organitzades des del Grup de Suport i també des del col·lectiu antirepressiu Rereguarda en Moviment per denunciar el cas ‬d’en ‬Yassir i els abusos policials sistemàtics que pateix la comunitat magribina vendrellenca i la política ‬de ‬racisme institucional que es porta a terme a la capital del Baix Penedès. ‬Això explica amb força claredat per què els Mossos van posar el nostre company en el punt de mira ‬,i seguint en aquesta línia, ‬és clar que aquesta situació no és gratuïta i que els insults o les amenaces tenien la intenció evident d’intimidar-lo o de provocar-lo.

A més de condemnar públicament aquests fets, ‬els serveis jurídics de Rereguarda en Moviment i del Grup de Suport ‬vam presentar una denúncia als Jutjats contra els Mossos d’Esquadra per amenaces i injúries, ‬tipificades com a faltes. ‬Això no obstant, com ve essent habitual en assumptes com aquests, qui declararà com a imputat per aquells fets és en Mohammed, a l’espera que el Jutjat d’Instrucció consideri si fa declarar els agents també com a denunciats. La declaració serà el proper dia 28 de maig, en un procediment en què en Mohamed ha estat denunciat per amenaces a un agent de l’autoritat i obstrucció a la justícia. ‬És sorprenent ‬i incomprensible ‬que un membre d’un col·lectiu que exigeix justícia, ‬en aquest cas per la mort d’en Yassir a mans dels Mossos d’Esquadra, ‬sigui denunciat per obstrucció a la justícia, ‬i ‬que ho sigui, ‬precisament, ‬per un cos que és al punt de mira per l’esmentada mort.

Entenem que tot plegat segueix una lògica que pretén reprimir qualsevol persona que, ‬com en Mohamed, ‬estigui disposada a ‬lluitar contra la impunitat i per ‬denunciar els abusos policials. ‬Ens volen tancades a casa, ‬callades, ‬submises i soles, ‬però nosaltres seguirem sortint per trobar-nos, ‬per parlar, ‬per organitzar-nos i per ‬cridar exigint una justícia que ens prenen cada dia.

SI ENS TOQUEN A UN ENS TOQUEN A TOTS!

* Assemblea d’Aturades del Baix Penedès * Ateneu Arbocenc * Ateneu Popular la Sala de Baix * Ateneu Popular la Trinxera – Arran * Candidatura d’Unitat Popular del Vendrell * Grup de Suport Justícia x Yassir * Federació Comarcal CGT Baix Penedès * Confederació General del Treball de Catalunya * Rereguarda en Moviment * La Ruda. Col·lectiu Antipatriarcal del Baix Penedès *

‬El Vendrell (‬Baix Penedès)‬, ‬26 de maig de ‬2014

(Comunicat en PDF)