TERRASSA CIUTAT MORTA

Quatre policies absolts d’haver matat un jove terrassenc

Després de més de cinc anys de feixuga i dolorosa espera, aquest 28 de gener hem rebut la notícia més desagradable possible per part de la secció 21a de l’Audiència Provincial: els quatre agents de la Policia Municipal de Terrassa responsables de la mort de Jonathan Carrillo han estat absolts en una resolució més semblant a un escrit de defensa en favor dels acusats que a una veritable sentència i en la que el tribunal ha aconseguit obviar el què no li interessava per tal d’exculpar als acusats.

Parlem de responsables i no només perquè ho creiem nosaltres, sinó perquè en la sentència es considera provat que el 15 de setembre de 2009 un dels policies va donar una bufetada a en Jonathan en presència dels altres agents, i que com a conseqüència d’aquesta el jove va morir al cap de dotze hores, tal i com van veure dues veïnes des de casa seva. Tot i aquesta evidència, el tribunal no ha cregut que aquest testimoni fos suficientment concret com per poder precisar quin dels quatre agents fou l’autor del cop. Així, malgrat reconèixer que realment hi va haver un agent que va cometre un delicte d’homicidi imprudent, el tribunal ha considerat que ningú havia d’assumir la mort d’en Jonathan.

També resulten un insult al sentit comú les argumentacions més que dubtoses sobre perquè el tribunal ha cregut que tampoc es pot considerar que s’hagués comès cap delicte d’encobriment entre els policies, ni cap omissió del deure de perseguir delictes. En primer lloc, afirma que no es pot deduir de les proves practicades durant el judici que cap dels agents ocultés informació o s’abstingués d’iniciar diligències per tal d’ajudar a l’autor del cop a eludir la seva responsabilitat, quan ha quedat plenament demostrat que això és fals i que no van informar adequadament als professionals del món sanitari sobre el cop que en Jonathan havia rebut i que tots havien sentit. A continuació, en una de les parts més recargolades de la sentència, s’exculpa als agents del deure de denunciar el delicte que havien presenciat, considerant que en aquell moment no eren conscients de que el què acabava de passar pogués ser constitutiu d’undelicte d’homicidi, com si el sol fet de pegar a una persona no pogués ser considerat en si mateix una infracció penal. I el tribunal culmina l’absurd justificant que no ho denunciessin posteriorment, quan ja eren imputats, perquè, tot i que ja sabien que es tractava d’uns fets d’extrema gravetat, ja hi havia una investigació oberta i per tant no es pot considerar que tinguessin el deure de denunciar-los.

Després d’aquesta petita dissecció de la sentència, i deixant de banda la part estrictament tècnica d’aquest nou contratemps en la recerca de justícia per la mort d’en Jonathan, volem manifestar que no només no compartim ni respectem aquesta resolució, sinó que rebutgem frontalment les argumentacions de la secció 21a de l’Audiència Provincial, que una vegada més ens ha demostrat que la justícia no és igual per a tothom i que no es persegueixen i castiguen amb la mateixa tenacitat i duresa tots els delictes. Són sentències com aquesta les que impedeixen eradicar els abusos de poder i afavoreixen una creixent impunitat dels cossos de seguretat, alhora que fan de Terrassa una ciutat morta, una altra més de les nostres ciutats mortes.

També volem dedicar unes paraules als quatre agents implicats en la mort del Jonathan: desitgem que mai més puguin dormir tranquils, que mai més tinguin la consciència tranquil·la sabent que van mentir per tal de no assumir que per culpa seva va morir un jove de 26 anys de Terrassa, que recordin per sempre més aquella fatídica nit tal i com ho farem els familiars, amics i totes les persones solidàries.

Encara que no ho digui una sentència, no us equivoqueu, sabem que vau ser vosaltres, que no heu dit la veritat i que teniu les mans tacades de sang, per tant no callarem i no oblidarem, com tampoc mai ens cansarem de lluitar i cridar ben fort que volem justícia per al Jonathan.

29 DE GENER DE 2015

SOLIDARITAT ANTIREPRESSIVA DE TERRASSA