El grup que denuncia la mort de Yassir ha trobat els mateixos problemes que ‘Ciutat Morta’

EL VENDRELL | REDACCIÓ.

El ressò que ha tingut el documental Ciutat Morta (emès dissabte passat pel Canal 33 i que va tenir 569.000 espectadors i un 20% de share) ha fet aflorar la denúncia dels afectats, familiars i amics pel cas que va succeir el 2006 a Barcelona, conegut com a 4F. Però també ha posat en qüestió la manera en què jutges, polítics i mitjans de comunicació actuen davant de casos en què es denuncien abusos policials.

Una d’aquestes altres “ciutats mortes” és el Vendrell. Des que es va saber que un jove de la ciutat, Yassir el Younoussi, havia mort a la comissaria dels Mossos d’Esquadra el 31 de juliol de 2013 en circumstàncies poc clares, es va crear el Grup de Suport Justícia x Yassir per tal de demanar que s’aclarissin les causes de la mort (la versió oficial diu que va morir per elevat consum de cocaïna, però l’autòpsia ho contradiu i hi ha un vídeo que mostra que el van tenir 38 minuts lligat a la cel·la de boca terrossa amb un casc integral del revés, i que aleshores el van trobar mort).

Des de fa un any i mig que aquesta plataforma ha fet mobilitzacions, campanyes de denúncia de la situació i actes públics. Però el cas ha tingut molt poca transcendència més enllà de notícies a mitjans locals i del seguiment que n’hem fet des de Xarxa Penedès i mitjans alternatius barcelonins. I el passat mes de novembre la jutgessa el va arxivar.

Arran del ressò de Ciutat Morta, hem volgut tornar a parlar amb el Grup de Suport per saber què en pensen del rebombori que ha causat el documental, les dificultats que han tingut per donar a conèixer el cas i què volen fer per aconseguir que es reobri.

Com valoreu el ressò que ha tingut Ciutat Morta?

Coneixem el cas des del principi, i hem participat a moltes de les mobilitzacions que des de llavors s’han anat convocant per denunciar-lo. És clar que hem de valorar positivament el ressò que ha tingut l’emissió del documental per TV3, però una noia s’ha suïcidat i uns joves han estat torturats i empresonats. Mai no podrem deixar de sentir ràbia i impotència: res del que es faci a partir d’ara, si és que les declaracions de bones intencions van més enllà de la hipocresia habitual, no podrà canviar el que han fet la policia, la Justícia i els polítics, Res no podrà esborrar la lliçó que ens deixa, perquè sabem que forma part de la seva raó de ser.

Al cas del 4F els ha costat molt arribar a tenir tant ressò. Vosaltres quines dificultats heu tingut per donar a conèixer el cas Yassir?

Com es veu a Ciutat Morta, el cas del 4F no ha tingut cap repercussió penal sobre els policies artífexs del muntatge. Els policies han estat condemnats perquè es van equivocar de negre: Yuri Jardine era fill d’un diplomàtic. En certa manera, la Patricia, el Rodrigo i els altres inculpats també eren, per la Justícia, pels polítics i pels policies, negres: precàries, “d’estètica okupa”, “sudaques”. En definitiva, pàries. I en el cas del Yassir, ell era el pària perfecte: marroquí en una ciutat en què quasi el 20% dels vots és per PxC (Plataforma per Catalunya). I, a més, un marroquí que no callava, que havia aparegut en un vídeo de la cadena Al Jazeera denunciant la pressió policial que rep la comunitat marroquina del Vendrell. Un marroquí que no abaixava el cap quan la policia el registrava arbitràriament pel carrer. Un “moro” que feia nosa. En certa manera, les dificultats que hem tingut són les mateixes que van permetre que una cosa així passés al Vendrell sense que tingués cap ressò. De fet, nosaltres ens vam assabentar de la mort de Yassir uns mesos més tard, després del cas de Juan Andrés Benítez, que és quan el pare de Yassir es va posar en contacte amb els moviments socials.

Un dels nostres objectius principals ha estat, des del principi ara fa un any i mig, que es reconegués el cas, que la gent sabés què havia passat. Hem aconseguit que el recullin els informes anuals d’Amnistia Internacional i de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, hem fet xerrades arreu, manifestacions i concentracions. Però, en l’àmbit local, topem amb un racisme que està profundament arrelat i que abasta tota la societat vendrellenca: el de les que es volen vendrellenques de tota la vida i el de les que vénen de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Sabeu què ha passat als vuit policies imputats?

Els mossos que van ser imputats inicialment continuen tots de servei. Però ja no estan al Vendrell, els han traslladat a altres comissaries del camp de Tarragona. Això és aterrador perquè exemplifica que es considera que la feina d’aquests mossos va estar ben feta, i això conté un element de categorització del valor de les vides de les persones que és esgarrifós.

Dieu que continuen de servei però que els han traslladat. Com interpreteu aquests trasllats? Penseu que tenen a veure amb la mort de Yassir?

Ens agradaria pensar que ho han fet per respecte a familiars i amics de Yassir, però tenint en compte que ni tan sols han donat el condol, no pensem que sigui per això. Més aviat ho veiem com una manera de reconèixer que el que li va passar a Yassir no va ser “que el Yassir s’ha mort sol”, que és el que li van dir al pare quan va anar a comissaria.

Per tant, amb els trasllats, d’alguna manera us estan donant la raó que alguna cosa no es va fer ben feta.

Sí, totalment.

El passat mes de novembre la jutgessa va decidir arxivar el cas. Us plantegeu actuacions per intentar que es reobri?

S’ha presentat un recurs per reobrir el cas, perquè es considera que la fiscalia no l’ha investigat. Des del carrer continuarem fent coses.

El documental Ciutat Morta deixa en qüestió el paper de l’Ajuntament de Barcelona. Quina ha estat la postura de l’Ajuntament del Vendrell al llarg de tot el cas Yassir?

L’Ajuntament del Vendrell no ha fet res. Ha callat en tot moment. Ni tan sols ha donat el condol a la família. Un silenci que només entenem com a còmplice.

ACTUALITAT DEL CAS

Justícia x Yassir ha presentat recurs per la reobertura del cas

EL VENDRELL | REDACCIÓ.

El passat mes de novembre, la jutgessa va decidir arxivar el cas després de denegar proves fonamentals que va presentar l’advocat de la família i sense que hi hagués hagut investigació per part de la Fiscalia.

Però el Grup de Suport va denunciar la injustícia de no tirar endavant el judici, i va recordar que, tot i que la jutgessa considerés que la cocaïna trobada al cos del jove vendrellenc era la causa de la mort, l’autòpsia havia revelat que la quantitat de droga al cos de Yassir (0,38 mg per litre) no arribava a la quantitat que es pot considerar tòxica (0,5 mg/l) i molt menys mortal (1mg/l).

A més, la família, l’advocat i el Grup de Suport han remarcat sempre que hi ha un vídeo en què es veu com van retenir Yassir dins de la cel·la. A la retenció, el van lligar amb corretges de braços i cames, el van obligar a estar de boca terrossa i li van posar un casc integral de motorista al cap del revés. En total, van ser 38 minuts de retenció, 10 dels quals amb sis policies a sobre. El van deixar retingut d’aquesta manera a la cel·la sol, i quan al cap d’uns minuts un policia va entrar, Yassir era mort. La gent que demana justícia pel jove mort, consideren que és precisament aquesta manera com el van retenir la causa de la mort del vendrellenc (els protocols dels Mossos fixen un màxim de 30 minuts per retencions de detinguts en cel·les).

És per tot això que continuen exigint que s’investigui i han presentat un recurs perquè es reobri el cas.

(Notícia original a Xarxa Penedès: http://xarxapenedes.cat/el-grup-que-denuncia-la-mort-de-yassir-ha-trobat-els-mateixos-problemes-que-el-cas-explicat-a-ciutat-morta/)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s